ARISTÒTIL I EL PENSAMENT ÈTIC DE L'HEL·LENISME

ARISTÒTIL I EL PENSAMENT ÈTIC DE L'HEL·LENISME

Aristòtil és el primer autor que és capaç de criticar la filosofia platònica tot i que sigui una crítica feble.

Aristòtil (384-322 a.C.):

Neix a Estagira (Macedònia); no és un ciutadà d'Atenes Durant 20 any és un deixeble de Plató (des dels 17 fins als 26 anys). Quan es mor Plató, ell abandona l'Acadèmia  ja que no és elegit com a nou director per a dirigir-la, tot i ser el millor alumne. Alguns historiadors creuen que era degut a l'enorme crítica, que fa, contra Plató. 

Felip de Macedònia encarrega a Aristòtil que tuteli al seu fill Alexandre el Gran (el fundador de l'Imperi Grec, fent desaparèixer les diverses polis). Aristòtil sempre defensà l'existència d'aquestes com a forma de govern.

L'obra d'Aristòtil:
Per una banda trobem l'influència de la tradició socraticoplatònica (entendre la finalitat de les coses). Ell té una actitud teleològica: "No podem tenir una explicació científica si l'explicació teleològica no està ben formulada".
Per altra banda trobem la influència empírica. Tot científic ha d'utilitzar mètodes empírics per basar les teories científiques i per tant ell no creu en l'idealisme de Plató.
Un historiador anomenat Jaeger  descobrí que aquestes dues influències estan mesclades en totes les seves obres. Sembla que defensa per una banda la teoria socraticoplatònica i per l'altra defensa el pensament científic. Va descobrir també que Andrònic de Rodes va ordenar el pensament aristotèlic per temàtiques.
Serà una obra desconeguda durant l'Edat Mitjana però els intel·lectuals àrabs aconseguiren recuperar-los traduint-los al llatí i l'àrab.

Objectiu d'Aristòtil:
L'objectiu és explicar la realitat empírica.

1. Projecte socràtic (Sòcrates): Definir què volia dir ser virtuós; què és la virtut?
2. Projecte platònic (Plató): Conèixer la idea del bé per entendre el món de la polis i fer possible la justícia. Les idees són la causa de les coses.
3. Projecte aristotèlic (Aristòtil): No existeix cap món separat al món empíric sinó que existeixen en un sol món: "Dir que les idees són la causa d'allò autènticament real, dir que les essències estan en un món a part [...] és un error que no podem admetre!". Segons Aristòtil l'essència (la idea segons Plató) de les coses es troba en les mateixes coses i no separades: la realitat o substància. No rebutja la teoria de les idees sinó que rebutja únicament l'existència de les essències separades. Es mantindrà fidel a l'herència socraticoplatònica ja que cal conèixer allò essencial i el seu origen universal però ho cercarà en les substàncies.

L'objectiu de la filosofia d'Aristòtil és explicar l'essència en un món empíric. Plató és idealista i Aristòtil és realista. La filosofia aristotèlica és empírica i la platònica és idealista. Plató serà l'origen del cristianisme, segles més tard.