Salta al contingut principal

ARISTÒTIL I EL PENSAMENT ÈTIC DE L'HEL·LENISME

ARISTÒTIL I EL PENSAMENT ÈTIC DE L'HEL·LENISME
Aristòtil és el primer autor que és capaç de criticar la filosofia platònica tot i que sigui una crítica feble.

Aristòtil (384-322 a.C.):
Neix a Estagira (Macedònia); no és un ciutadà d'Atenes Durant 20 any és un deixeble de Plató (des dels 17 fins als 26 anys). Quan es mor Plató, ell abandona l'Acadèmia  ja que no és elegit com a nou director per a dirigir-la, tot i ser el millor alumne. Alguns historiadors creuen que era degut a l'enorme crítica, que fa, contra Plató. 
Felip de Macedònia encarrega a Aristòtil que tuteli al seu fill Alexandre el Gran (el fundador de l'Imperi Grec, fent desaparèixer les diverses polis). Aristòtil sempre defensà l'existència d'aquestes com a forma de govern.

L'obra d'Aristòtil:
Per una banda trobem l'influència de la tradició socraticoplatònica (entendre la finalitat de les coses). Ell té una actitud teleològica: "No podem tenir una explicació científica si l'explicació teleològica no està ben formulada".
Per altra banda trobem la influència empírica. Tot científic ha d'utilitzar mètodes empírics per basar les teories científiques i per tant ell no creu en l'idealisme de Plató.
Un historiador anomenat Jaeger  descobrí que aquestes dues influències estan mesclades en totes les seves obres. Sembla que defensa per una banda la teoria socraticoplatònica i per l'altra defensa el pensament científic. Va descobrir també que Andrònic de Rodes va ordenar el pensament aristotèlic per temàtiques.
Serà una obra desconeguda durant l'Edat Mitjana però els intel·lectuals àrabs aconseguiren recuperar-los traduint-los al llatí i l'àrab.

Objectiu d'Aristòtil:
L'objectiu és explicar la realitat empírica.
  1. Projecte socràtic (Sòcrates): Definir què volia dir ser virtuós; què és la virtut?
  2. Projecte platònic (Plató): Conèixer la idea del bé per entendre el món de la polis i fer possible la justícia. Les idees són la causa de les coses.
  3. Projecte aristotèlic (Aristòtil): No existeix cap món separat al món empíric sinó que existeixen en un sol món: "Dir que les idees són la causa d'allò autènticament real, dir que les essències estan en un món a part [...] és un error que no podem admetre!". Segons Aristòtil l'essència (la idea segons Plató) de les coses es troba en les mateixes coses i no separades: la realitat o substància. No rebutja la teoria de les idees sinó que rebutja únicament l'existència de les essències separades. Es mantindrà fidel a l'herència socraticoplatònica ja que cal conèixer allò essencial i el seu origen universal però ho cercarà en les substàncies.
L'objectiu de la filosofia d'Aristòtil és explicar l'essència en un món empíric. Plató és idealista i Aristòtil és realista. La filosofia aristotèlica és empírica i la platònica és idealista. Plató serà l'origen del cristianisme, segles més tard.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIUTAT-ESTAT GREGA

Ciutat-Estat grega de l'Antiga Grècia

L'IDEALISME DE PLATÓ

L'IDEALISME DE PLATÓ Plató  és idealista. Ell transformarà la teoria ètica de Sòcrates i afirmarà que hi ha un món de les idees. Afirma que existeixen els valors ètics: justícia, amor...  Aristòtil ho negarà però Sòcrates , mestre de Plató creu que existeix l'essència de les coses tot i estar en contra de l'idealisme platònic. Quan Plató expliqui l'ésser humà, adoptarà les teories socràtiques sobre el dualisme. Aristòtil negarà que l'ésser humà estigui compost per cos i ànima i dirà que no es poden separar (té influències pitagòriques). En canvi Plató creu que l'ànima i el cos es poden separar. No és que Aristòtil negui que l'ésser humà és dualista sinó que nega la separació d'ambdues parts: cos i ànima, tot el contrari que l'idealisme platònic provinent del pensament socràtic. Ubicació històrica: Neix a Atenes el 427 a.C., 4 anys desprès de l'inici de les guerres del Peloponès. Forma part d'una de les famílies més importants q...

KARL MARX

Karl Marx (1818-1883) és un dels filòsofs més importants de l'era contemporània. Aquesta importància radica en el fet que, des d'una teoria general sobre la realitat va desenvolupar una antropologia filosòfica, de la qual en va derivar tot un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció de la història, que van traspassar els límits dels cercles intel·lectuals preocupats per la filosofia i va marcar gran part de la història concreta de la humanitat dels segles XIX i XX. Les condicions per a l'aparició del pensament de Marx els hem de buscar en les condicions històriques que van generar l'aparició del moviment obrer al llarg del segle XIX. Hem de considerar que, malgrat el moviment reaccionari que va seguir a la Revolució Francesa (un cop derrotat Napoleó, les grans potències vencedores van imposar un retorn a l'absolutisme), al llarg de la primera meitat del segle XIX, la revolució industrial va anar avançant inexorablement i, tot i ...