Karl Marx (1818-1883)
és un dels filòsofs més importants de l'era contemporània. Aquesta
importància radica en el fet que, des d'una teoria general sobre la
realitat va desenvolupar una antropologia filosòfica, de la qual en va
derivar tot un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció de
la història, que van traspassar els límits dels cercles intel·lectuals
preocupats per la filosofia i va marcar gran part de la història
concreta de la humanitat dels segles XIX i XX.
Les
condicions per a l'aparició del pensament de Marx els hem de buscar en
les condicions històriques que van generar l'aparició del moviment obrer
al llarg del segle XIX.
Hem
de considerar que, malgrat el moviment reaccionari que va seguir a la
Revolució Francesa (un cop derrotat Napoleó, les grans potències
vencedores van imposar un retorn a l'absolutisme), al llarg de la
primera meitat del segle XIX, la revolució industrial va anar avançant
inexorablement i, tot i que el poder polític encara està a les mans de
les velles monarquies, a nivell econòmic el capitalisme es va imposant i
va marcar les formes de producció i les condicions de vida dels
treballadors.
Podem
considerar, doncs, que la industrialització va provocar l'aparició
d'una nova classe social: el proletariat. És a dir, els treballadors de
les zones industrialitzades que treballen a sou, que no tenen l'antic
vincle feudal amb la terra, que viuen als suburbis de les ciutats però,
en tant que no pertanyen als antics (i ja gairebé inexistents) gremis,
no poden ser considerats com a burgesos. És a dir, els treballadors de
les indústries estan sotmesos a les lleis del mercat, sense cap
protecció estatal: són contractats dia a dia, no es controla la
salubritat de les condicions de treball, es produeix sovint l'explotació
de menors, les jornades laborals sobrepassen sovint les 15 hores, la
dona està discriminada salarialment, el salari gairebé només permet la
subsistència ... en conseqüència, no ens ha de sobtar que l'esperança de
vida d'un proletari no excedís els 25 anys.
Aquestes
condicions de vida fan néixer la consciència de classe, és a dir, la
consciència de que no hi ha ningú, tret d'ells mateixos, que estigui
disposat a ajudar als proletaris a sobreviure a aquestes condicions.
Així neixen els primers embrions del moviment obrer, per la necessitat
d'organitzar la solidaritat obrera (les caixes comunitàries pels moments
de crisi, per exemple). Més tard, membres procedents de les classes més
altes, desencantats pel sistema, o simplement empesos per la
solidaritat, amb més formació intel·lectual i, per tant, capacitat per a
teoritzar, iniciaran la formació de les ideologies obreres,
organitzaran les accions solidàries i dissenyaran l'assalt al poder;
així naixeren el socialisme utòpic, l'anarquisme i el comunisme.
Aquest
és el context en el que Marx desenvoluparà la seva activitat teòrica.
Ara bé, hem de considerar que Marx no és un pioner del moviment obrer:
les seves primeres obres daten de la dècada dels 40, és a dir, que
comença a escriure quan el capitalisme ja és el sistema econòmic
dominant a Europa; per tant, haurem de tenir presents els seus
antecedents, tan filosòfics com econòmics i polítics.
- Fragment copiat de http://classedefilosofia.blogspot.com.es
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada