FILOSOFIA POLÍTICA

FILOSOFIA POLÍTICA

Una societat és un grup d'individus que estableix un rol per a cada un i uns requeriments per a poder formar-ne part.

Els models que expliquen la societat, són els següents:

1. Model mecànic: Consisteix en observar i estudiar la societat en la que els individus són peces que donen dinamisme en el conjunt de la societat. En aquest model, els conflictes són entesos com un impediment pel bon funcionament del tot.
2. Model cibernètic: Estudia la societat en la qual cada individu fa el que li correspon depenent de la informació obtinguda.
3. Model orgànic: Segons aquest model, la societat es un organisme viu on totes les parts cooperen entre elles. En aquest model, els individus enlloc de compartir entre ells, assumeixen la seva tasca i la realitzen perquè la societat evolucioni.
4. Model dialèctic: Entén que la societat no és un sistema en equilibri, sinó que la lluita i el conflicte d'interessos econòmics fan progressar-la. Fou iniciat per Karl Marx: "Tota la història de les civilitzacions i del progrés econòmic és una història de lluita de classes". En el "Manifest Comunista" exposa que en qualsevol societat hi ha una lluita entre opressors i oprimits. Explica els canvis històrics i creu que si no hi ha consciència de classe, no es pot fer una revolució.

LA TEORIA DIALÈCTICA DE LA SOCIETAT:

  

 a) Ubicació històrica: Se situa a la revolució industrial. La revolució industrial transforma la societat europea en dos classes: la burgesia (posa els mitjans de producció) i el proletariat (són els que tenen la força de treball). La burgesia de l'època defensa les polítiques liberals, és a dir, la llibertat (de pensament, de sentiment...) i per fer-ho possible s'ha d'emplear el lliure mercat. En els seus inicis fou un pensament revolucionari perquè va enderrocar l'Antic Règim. Marx, davant d'aquesta situació sospita del progrés burgés; es pregunta on és la igualtat, la llibertat, on és el progrés, la justícia que proclamen els ideals il·lustrats. Considera que el liberalisme provoca pauperització (un descens de riquesa de la classe treballadora). La riquesa que s'origina a partir de la revolució industrial no tendeix al repartiment equitatiu sinó que s'acumula a mans d'una minoria.

Objectius de la filosofia de Marx:

1. Com funciona la societat capitalista? Es tracta de descobrir la injustícia que permet que la majoria de la població visqui en la misèria i en la opressió descaradament.
2. Demostrar que la societat capitalista és injusta i immoral perquè tracta als treballadors com una mercaderia. Només són un mitjà de producció de capital.
3. Despertar la consciència revolucionària dels treballadors. Fer-los veure que la felicitat i el bé que anhelen no és una fantasia. No s'han de resignar sinó que tenen una força per transformar la societat capitalista. La pràctica revolucionària és l'únic camí per aconseguir la igualtat.

 b) Anàlisi de la societat capitalista: Per Marx, la societat és un sistema social de producció. Allò que necessitem per viure, s'extreu de la feina de tots i per tant el benefici que s'obté d'entre tots ha de ser igual per a tots i no per a la burgesia. Està format per dos subsistemes:

1. Estructura Econòmica=> Està constituïda per les forces productives (mitjans de producció i la força de treball) i les relacions de producció (la condició de treball) entre l'opressor i l'oprimit.
2. Superestructura=> Està relacionada amb l'ideologia. Tota societat, a més a més de tenir una estructura econòmica (la fonamental), té una ideologia on els éssers humans es representen la pròpies accions dins la societat en que viuen. És la manera d'interpretar el món. Aquell conjunt d'imatges (símbols, colors, banderes) que representen el pensament. Hi ha dos tipus d'ideologia: 

•  Dominant: l'ideologia que defensa l'ordre establert (cosumisme, masclisme...).
•  Marginal: l'ideologia que necessita i reclama un canvi social (ecologisme, feminisme).

Manifest Comunista: "Un fantasma recorre Europa." 
 c) Anàlisi de la ideologia dominant: La ideologia dominant és la ideologia dels que tenen el poder. Moltes vegades la ideologia marginal queda subordinada perquè hi ha poques persones que pensen així.

Per Karl Marx, la finalitat de la ideologia dominant és mantenir la opressió en el proletariat; és un engany per perpetuar aquestes diferències i per tant deforma la realitat. Alguns exemples que demostres, segons Marx, l'engany ideològic són:

1. El Dret (lleis pactades per les organitzacions polítiques).
2. L'Estat (organització social que té lleis).
3. L'Educació.
4. La Religió.

Pel Marxisme, el Dret positiu (les lleis escrites) és un instrument de dominació a favor de la classe dominant. "Les lleis s'estableixen segons la voluntat del Burgés"; les lleis estan fetes pels poderosos en benefici propi. El Marxisme expressa que la llei sigui establerta segons els interessos de la immensa majoria.
L'Estat és un instrument administratiu que serveix per mantenir i perpetuar les diferències de classe. Pel Marxisme, l'Estat Burgès serveix per assegurar la propietat privada. Això equival a mantenir la relació de domini d'una classe sobre l'altre. L'Estat legitima l'explotació de la classe burgesa sobre la classe obrera.
L'Educació burgesa, segons Marx, equival a ensinistrament de cara a la màquina: ensenyar a fer servir una eina com pot ser un teler, un ordinador... Ha de ser eficient per a poder donar un benefici pels burgesos; beneficia al sistema dominant i al sistema capitalista. Els Marxistes són els primers a denunciar el treball infantil.
Marx considera que la religió serveix per a tranquil·litzar l'individu. Ens  fa creure que la felicitat que no podem aconseguir en aquesta vida, l'aconseguirem en la "vida eterna" o la vida futura. Obliga al proletariat a resignar-se. Segons Marx, la religió "és l'opi del poble". Ajuda a mantenir-nos i continuar vivint en la misèria per beneficiar la classe opressora.
 d) Anàlisi del treball industrial (l'alienació del treballador):

 










Marx considera que el treball no ens esclavitza sinó que ens humanitza i ens allibera. Permet la realització de la persona. El treball ens ajuda a sotmetre la naturalesa. Parteix del que diu Hegel perquè també creu que el treball és positiu.
A partir del segle XIX (Revolució Industrial), Marx comença a criticar-lo ja que els burgesos s'aprofiten del nostre treball per a poder enriquir-se i empobrir el proletariat. A partir de la revolució industrial considera que el treball ens aliena; aliena al treballador. Fins al segle XIX, però, ens ajudava a realitzar-nos i realitzar una obra d'art; a partir d'aquest segle, quan el treball és assalariat ja que el burgès posa les eines i nosaltres les fem moure, ens fa alienats: el treball industrial ens deshumanitza i ens aliena. Ens fa ser esclaus dels rics per a enriquir-los cada vegada més.