ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS

ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS 

Tots els filòsofs que van existir abans de Sòcrates s'anomenaven filòsofs científics perquè es preguntaven de què estava formada la naturalesa i l'univers (cosmos).

La filosofia neix a Jònia al segle VI a.C. com a resultat d'una lenta evolució des de la religió.

Totes les civilitzacions han intentat resoldre els seus dubtes (l'origen de l'univers,l'origen de l'ésser humà...) a través del mite però a Grècia va néixer una nova manera d'explicar les coses: la filosofia (pensament racional).

Els primers filòsofs són científics perquè es feien preguntes empíriques com l'origen de la humanitat: "Perquè som humans?". Tales va observar que tot ésser viu es troba en un lloc humit deduint a partir d'aquest fet, que l'origen de la vida és l'aigua.
Totes les cultures construeixen relats mítics per a respondre a les preguntes essencials.
El pensament mític es basa en la creença de l'existència de poders i éssers sobrenaturals que regeixen autoritàriament les lleis de la naturalesa. La filosofia creu que la naturalesa té un ordre i que l'ésser humà el sap conèixer. Darrere de tots els esdeveniments naturals hi ha un ordre.
No existeix l'actitud crítica davant el mite. Ens ajuda a conèixer els fets de la naturalesa. En el pensament racional, les idees no són indiscutibles; té un esperit crític i ajuda a millorar les teories científiques.
El mite és una explicació tancada que inculca una actitud dogmàtica ensenyada per la casta sacerdotal. Les actituds del pensament racional; les idees del pensament racional són obertes al públic.

1.1.Les condicions de l'aparició de la filosofia grega:

1. La Religió: Eren societats teocràtiques on el poder estava concedit per Déu. Era regit per les castes sacerdotals que s'encarregaven de preservar els dogmes religiosos. La religió grega era molt feble (no hi havia castes sacerdotals ni dogmes) perquè estava construïda a partir de mites que variaven segons les explicacions o relats de cada un i podien ser qüestionades.
2. La Política: L'organització política de les altres civilitzacions tractava l'individu com un súbdit on el poder s'exercia de forma absoluta i piramidal. Al segle VII a.C., l'organització política de Grècia és la "polis" (Ciutat-Estat) on cada individu o ciutadà tenia drets i podia decidir el funcionament de la ciutat a les assemblees obertes al públic.
3. El Comerç: La majoria de civilitzacions eren autosuficients. Els grecs van crear colònies en d'altres regions del Mediterrani amb les quals comerciaven. Conegueren altres cultures i civilitzacions i posaren en dubte els seus ideals.
4. L'Oci: Els rics de l'Antiga Grècia dedicaven el seu temps lliure a investigar i conèixer coses noves.

1.2.Les primeres preguntes filosòfiques:
Els filòsofs presocràtics es feien preguntes del tipus "com està constituït el món? Quins són els elements de que es compon la naturalesa?" i sobre l'origen de l'univers.
Es preguntaven les coses fent servir el mot arjé (mot que prové del grec ἀρχή que vol dir origen, font o principi). Descobrir l'arjé era descobrir la resposta de la phýsis i l'origen.

L'Escola de Milet:

1. Tales de Milet (640-546 a.C.) és el primer que respon les preguntes utilitzant el pensament racional. Observa que tot allò que neix, neix en un lloc humit i que per tant l'origen de la vida és l'aigua. Considera que l'arjé de la phýsis és l'aigua (l'element constant i present en totes les coses) i que l'origen de totes les coses és l'aigua. Quan Tales afirma que l'arjé és l'aigua, no només diu que l'aigua és l'estructura interna de la vida sinó que tot sorgeix i torna a l'aigua.
2. Anaximandre de Milet (610-547 a.C.) critica a la teoria del seu mestre Tales. Anaximandre diu que l'arjé de totes les coses és l'apeiron (absolut, indeterminat, indefinit) que té la capacitat d'esdevenir tan una cosa com una altre. L'apeiron fa capaç la multiplicitat de les coses (una planta, un animal, una pedra...) i per tant la multiplicitat del món. Aquestes afirmacions ajuden a aprovar la mentalitat evolucionista de la vida i de la biologia moderna.
3. Anaxímenes de Milet (588-524 a.C.) critica les dues afirmacions anteriors i afirma que l'aire ho engloba tot. Un element i mecanisme quantitatiu simple que és capaç de convertir-se en allò que vulgui per fer moure i viure les coses; l'aire és l'arjé de la vida.

L'Escola de Milet inicia una nova manera de respondre les coses fent servir el pensament racional i no el mitològic. Fan servir l'observació per demostrar les teories. Tenen una mentalitat hilozoista de la vida (un dinamisme de la vida) en constant evolució.

L'Escola Pitagòrica:

Pitàgores de Samos (570-530 a.C.). L'escola Pitagòrica era tancada; una escola dedicada exclusivament a les matemàtiques, reservada als seus membres (tot el contrari que l'escola de Milet, oberta al públic). Es creien escollits per manar i dirigir als altres i la gent no els acceptava. La mentalitat de l'escola Pitagòrica era aristocràtica i provocava molts conflictes. Les teories pitagòriques es poden simplificar en tres: 

1. La teoria dels nombres: L'arjé de la vida són els nombres. Les matemàtiques són el fonament de les coses. Cada cosa respon a una quantitat numèrica). 
2. La teoria de l'ànima: Els pitagòrics creien en la reencarnació de l'ànima. Per a ells, la reencarnació de l'ànima era un perill i que l'objectiu de la vida era purificar l'ànima a través del coneixement de l'estudi matemàtic. L'ésser humà és dualista (cos+ànima). S'ha de purificar l'ànima per tenir una vida més digne. Plató assumirà aquest dualisme antropològic afirmant que s'aturarà el reencarnament a través del coneixement. L'Escola de Pitàgores ja no és simplement una escola científica sinó també una escola mística i religiosa.
3. La teoria del cosmos (ordre): Creien que l'univers era un ordre i hi havia un límit: el centre de l'univers on hi ha el Sol i tots els planetes giraven al seu voltant. El límit era l'esfera de les estrelles fixes que també girava al voltant del Sol. Coneixien set planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, la Terra i la Lluna. Juntament amb el Sol i l'esfera de les estrelles fixes, feien nou. Com creien que l'univers era perfecte com les matemàtiques, pensaven que n'hi havia un d'imaginari darrere de la Terra anomenat Antiterra. Quan giraven tots, es creava una melodia anomenada actualment per nosaltres "música Celestial".

L'any 1543 Copèrnic va publicar un llibre sobre astronomia afirmant que la Terra girava al voltant del Sol justificant els seus pensaments emmirallant-se en els pitagòrics.

Heràclit d'Efès (544-501 a.C.):
La seva filosofia ja no es basa en l'explicació de la phýsis sinó sobre l'ésser. "Què vol dir existir? Què vol dir ser? Perquè existim?"
Històricament l'anomenen el filòsof obscur perquè no s'entenen les seves teories: l'ésser només existeix com a resultat d'un dinamisme de les coses; l'ésser és esdevenir, les transformacions i el canvi... El que fa possible la realitat és el canvi. Constantment tot està en canvi. La realitat existeix perquè està plena de contradiccions. "La guerra és el pare de tot" ja que de les contradiccions, de les guerres, s'origina tot. L'ésser està ple de contradiccions; és contradictori ja que aquestes (les contradiccions) formen la realitat.
Segons els historiadors és el primer autor dialèctic. El seu pensament es basa en el Panta Rei (tot flueix).

Parmènides d'Elea (540-450 a.C.):
L'afirmació fonamental de Parmènides és la següent: "El que és, és. El que no és, no és". Parmènides identifica pensar i ser. El qui pensa, existeix. De tot el que existeix se'n pot parlar. En canvi, de tot el que no existeix, no se'n pot parlar.
Allò que existeix és permanent. No canvia ni es transforma. Tot allò que pensa l'ésser humà existeix.
Per Parmènides allò que pugui dir-se serà l'autèntica veritat; només serà veritat allò que pot ser pensat i dit. En canvi, tot allò que no és veritat, no es pot ni pensar ni dir. L'ésser és immutable ja que les coses no poden deixar d'existir; no poden ser i no ser alhora. No podem explicar el canvi de les coses:

• L'ésser és innengendrat. No té un origen ja que això significaria que abans del seu inici existiria el no ésser i això no es pot dir ni observar ni pensar.
• L'ésser és etern ja que si deixa d'existir seria un no ésser; això no és possible.
• L'ésser immòbil i immutable. El canvi significa acceptar que una cosa deixa de ser allò que era per ser una cosa que no existeix encara.

El problema que deixa Parmènides és com s'explica allò que veuen els nostres ulls. Perquè canvien les coses? Ell separa radicalment els sentits (la vista) i la raó. Devalua allò que veiem; menysprea allò que observen els nostres sentits ja que pensa que els coneixements que obtenim a través de la vista ens enganyen. El raonament lògic és el vertader.

L'idealisme de Plató està basat en aquestes idees. Parmènides inicia l'idealisme i Plató el seguirà i l'augmentarà. Es una manera de veure la realitat menyspreant els sentits per explicar  el món a través de la raó.

Les idees de Plató tenen les mateixes característiques de Parmènides.

Per Heràclit sempre hi ha un canvi. El canvi és permanent.

Zenó d'Elea (490-430 a.C.): 

Les apories de Zenó ajuden a demostrar que la raó ensenya la realitat i que els sentits la modifiquen per a enganyar-nos; per tant Parmènides tenia raó i la filosofia idealista tenia validesa menyspreant els sentits.

1.3.Aportacions dels pitagòrics: 

Per entendre la naturalesa es necessari utilitzar les matemàtiques per a donar una explicació realista. Creien que la naturalesa era constituïda per matemàtiques i Gelileo Galilei creurà en aquesta teoria, aportant un canvi a la ciència.

Pitàgores prepara l'idealisme platònic ja que Plató també dirà que les matemàtiques són necessàries per a entendre el món inintel·ligible.

1.4.Aportacions de Parmènides:

Inicia l'idealisme filosòfic menyspreant els sentits ja que les aparences que ens ensenyen els sentits no atrapen l'essència de les coses. El que realment aporta i ens fa veure l'essència és la raó.

1.5.Els Pluralistes: 

S'anomenen pluralistes perquè creuen que l'ἀρχή de la phýsis és plural. Tots consideren, malgrat les diferències, que tot s'ha format a partir de diferents elements primigènits. Els canvis s'expliquen per unes combinacions quantitatives d'aquests elements primigènits.

1. Empèdocles d'Agrigent: Ell afirma que l'origen de tota la phýsis plural s'han mesclat quatre elements mecànics: terra, aigua, aire i foc, donant una explicació mecànica del món. Tot el que hi ha és una mescla d'aquests quatre elements. Es combinen per l'amor i l'odi.
2. Anaxàgores de Clazomanes: Totes les coses estan fetes de llavors (l'origen de la vida) i que la mescla de les llavors determina la diferència entre totes elles. L'esperit del "nous" (intel·ligència) fa possible la combinació.
3. Els Atomistes (Demòcrit d'Abdera i Deucip de Milet): Demòcrit afirma que tota la naturalesa està feta d'àtoms i que la combinació d'aquests fa possible la diferència entre tots els éssers vius. Només hi ha àtoms; no hi ha esperit.

CONCLUSIÓ: 

Els presocràtics són els autors que elaboren la base del pensament científic racional. L'univers és un ordre i que els humans poden arribar a explicar.

Fan possible el pas del mite al logos (pensament racional). Són els primers que elaboren explicacions mecàniques quantitatives.