Salta al contingut principal

TEORIA DE KOHLBERG

TEORIA DE KOHLBERG
És la teoria ètica de Lawrence Kohlberg que afirma que cada ésser humà, viu en diferents estats o nivells. Ajuda a saber com comportar-nos en el nostre dia a dia:
  1. Heteronomía: És l'estadi propi de la infància; no hi ha coneixement de cap norma moral (no té cap noció del bé ni del mal). La raó que un construeix quan és infant, és evitar el càstig. Si un sap que no hi ha càstig, ho intenta tot. "Jo faig X ja que sinó em castiguen".
  2. Egoisme pragmàtic: L'individu descobreix les regles del joc (que s'han de complir). Cal complir-les perquè sinó aquestes et marginen socialment. Les regles es compleixen per egoisme; no per respectar els altres sinó per egoisme: jo et respecto si em respectes. "Jo faig X ja que tú també ho fas".
  3. Expectatives interpersonals: L'individu continua actuant en uns models externs (no propis), és a dir, vol satisfer les expectatives dels altres. En aquest estadi, no es mou per por o egoisme, sinó per caure bé als altres. Les persones són majoritàriament gent agradable, que fan estimar, però que es deixen portar massa pels altres o per les idees de l'època. "Jo faig X perquè no vull defraudar-los".
  4. Responsabilitat i Compromís: Actuar bé es fer allò que lliurement ens comprometen (jo, per un sou, faig el que faig). Per un sou, per la paraula donada o per la família, la persona compleix no per por o egoisme o quedar bé, sinó per responsabilitat pròpia perquè és el que ha dit. En aquest estadi, molesta la irresponsabilitat dels altres. El compromís que adopta, es limita al cercle d'amics que té o a la pròpia família. "Jo faig X ja que he donat la meva paraula".
  5. Consciència dels drets individuals: L'individu agafa consciència que totes les persones tenen drets que cal defensar mitjançant la llei legal. Compleix la llei perquè entén que aquesta l'ajuda a saber com viure. "Jo faig X perquè ho exigeix la regla acordada".
  6. Principis ètics universals: La persona es mou pels principis ètics universals; legalitat i justícia no es compleixen. No complirà lleis que no siguin justes, sinó complirà les que siguin justes universalment. "Jo faig X perquè és un deure Universal".
Kohlberg

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIUTAT-ESTAT GREGA

Ciutat-Estat grega de l'Antiga Grècia

L'IDEALISME DE PLATÓ

L'IDEALISME DE PLATÓ Plató  és idealista. Ell transformarà la teoria ètica de Sòcrates i afirmarà que hi ha un món de les idees. Afirma que existeixen els valors ètics: justícia, amor...  Aristòtil ho negarà però Sòcrates , mestre de Plató creu que existeix l'essència de les coses tot i estar en contra de l'idealisme platònic. Quan Plató expliqui l'ésser humà, adoptarà les teories socràtiques sobre el dualisme. Aristòtil negarà que l'ésser humà estigui compost per cos i ànima i dirà que no es poden separar (té influències pitagòriques). En canvi Plató creu que l'ànima i el cos es poden separar. No és que Aristòtil negui que l'ésser humà és dualista sinó que nega la separació d'ambdues parts: cos i ànima, tot el contrari que l'idealisme platònic provinent del pensament socràtic. Ubicació històrica: Neix a Atenes el 427 a.C., 4 anys desprès de l'inici de les guerres del Peloponès. Forma part d'una de les famílies més importants q...

KARL MARX

Karl Marx (1818-1883) és un dels filòsofs més importants de l'era contemporània. Aquesta importància radica en el fet que, des d'una teoria general sobre la realitat va desenvolupar una antropologia filosòfica, de la qual en va derivar tot un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció de la història, que van traspassar els límits dels cercles intel·lectuals preocupats per la filosofia i va marcar gran part de la història concreta de la humanitat dels segles XIX i XX. Les condicions per a l'aparició del pensament de Marx els hem de buscar en les condicions històriques que van generar l'aparició del moviment obrer al llarg del segle XIX. Hem de considerar que, malgrat el moviment reaccionari que va seguir a la Revolució Francesa (un cop derrotat Napoleó, les grans potències vencedores van imposar un retorn a l'absolutisme), al llarg de la primera meitat del segle XIX, la revolució industrial va anar avançant inexorablement i, tot i ...