Salta al contingut principal

L'ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET

L'ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET
El Dret: És el conjunt de lleis que regulen el comportament dels ciutadans. 
Les tres funcions que ha de complir el Dret, són el control de l'ordre establert (que no es pertorbi l'ordre establert i que aquest es desvii, mitjançant les lleis establertes per la justícia), la protecció dels drets fonamentals que tenim els humans i per a regular el canvi social (el dret és un instrument en benefici de l'estat per a regular els bens de cada un i beneficiar la societat [socialdemocràcia]). Pel marxisme és un instrument de dominació a favor dels interessos de la classe dominant i per tant, en la mesura en que les lleis pretenen ocultar aquesta dominació, fomenten una ideologia i alhora un engany.
L'Estat Democràtic de Dret és l'imperi de la llei; estableix l'ordre de l'estat. S'enten com a Estat de Dret, aquell Estat que crea (legislatiu), utilitza (executiu) i queda sotmès (judicial) a un conjunt de normes preestablertes i predictades. Consisteix en complir la legislació vigent i això vol dir que l'activitat de l'Estat queda regulada per la llei.
Característiques bàsiques d'un Estat de Dret:
  1. Imperi de la llei: Expressió de la voluntat general de la ciutadania en un Parlament.
  2. Divisió de poders: Legislatiu, executiu, judicial i mitjans de comunicació.
  3. Legalitat de l'administració: Si l'administració crea algun error, els ciutadans la poden portar a judici (no té immunitat jurídica).
  4. Drets individuals i civils: L'Estat democràtic ha de garantir els drets individuals i civils en forma de lleis.
El jusnaturalisme i el positivisme jurídic són dos teories sobre la legitimació del Dret democràtic (Què fa legítima una llei?).
  • Pel jusnaturalisme o teoria del dret natural afirma que les lleis escrites d'una societat humana, han de concordar amb el Dret natural. Accepta que siguin arbitràries i relatives. Són invariables, universals i necessàries. El Dret és just si només si les lleis concorden amb els drets naturals. No és gens fàcil saber quins són els principis immutables perquè depèn de la mentalitat cultural. 
  • Pel positivisme jurídic, les lleis naturals no existeixen; només hi ha lleis escrites. El positivisme jurídic o les lleis escrites, són pactes/contractes, lleis arbitràries/convencionals, variables i relatives.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIUTAT-ESTAT GREGA

Ciutat-Estat grega de l'Antiga Grècia

KARL MARX

Karl Marx (1818-1883) és un dels filòsofs més importants de l'era contemporània. Aquesta importància radica en el fet que, des d'una teoria general sobre la realitat va desenvolupar una antropologia filosòfica, de la qual en va derivar tot un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció de la història, que van traspassar els límits dels cercles intel·lectuals preocupats per la filosofia i va marcar gran part de la història concreta de la humanitat dels segles XIX i XX. Les condicions per a l'aparició del pensament de Marx els hem de buscar en les condicions històriques que van generar l'aparició del moviment obrer al llarg del segle XIX. Hem de considerar que, malgrat el moviment reaccionari que va seguir a la Revolució Francesa (un cop derrotat Napoleó, les grans potències vencedores van imposar un retorn a l'absolutisme), al llarg de la primera meitat del segle XIX, la revolució industrial va anar avançant inexorablement i, tot i ...

FILOSOFIA POLÍTICA

FILOSOFIA POLÍTICA Una societat és un grup d'individus que estableix un rol per a cada un i uns requeriments per a poder formar-ne part. Els models que expliquen la societat, són els següents: Model mecànic : Consisteix en observar i estudiar la societat en la que els individus són peces que donen dinamisme en el conjunt de la societat. En aquest model, els conflictes són entesos com un impediment pel bon funcionament del tot. Model cibernètic : Estudia la societat en la qual cada individu fa el que li correspon depenent de la informació obtinguda. Model orgànic : Segons aquest model, la societat es un organisme viu on totes les parts cooperen entre elles. En aquest model, els individus enlloc de compartir entre ells, assumeixen la seva tasca i la realitzen perquè la societat evolucioni. Model dialèctic : Entén que la societat no és un sistema en equilibri, sinó que la lluita i el conflicte d'interessos econòmics fan progressar-la. Fou iniciat per Karl Marx : "...