L'ALIENACIÓ SEGONS KARL MARX

 L'ALIENACIÓ

Alienar és un mot tècnic de la tradició jurídica llatina que té diversos significats: vendre, sentir-se estrany i negar-se. Karl Marx utilitza aquest mot per referir-se al fet que l'obrer es troba -fora de si- quan es troba realitzant una activitat industrial que no el fa feliç. L'obrer ha de tenir una manera de subsistir i només ho pot fer alienant-se; vendre's com una mercaderia. Hi ha quatre tipus d'alienació:

1. La relació entre el treballador i el producte (treballador<=>producte): Aquesta relació és, al mateix temps, la relació amb el món exterior sensible, amb objectes naturals, com amb objectes naturals, com amb un món extrany per a ell i que s'oposa amb hostilitat.
2. La relació del treball amb el món de producció (treball<=>món de producció): Aquesta relació és la relació del treballador amb la seva pròpia activitat, com amb una activitat estranya, que no li pertany, l'acció com a passió, la força com la impotència, la generació com la castració, la pròpia energia física i espiritual del treballador.
3. Aquesta alienació fa de l'ésser humà genèric de l'home, tant de la naturalesa com de les seves facultats espirituals genèriques, un ésser aliè per ell; un medi d'existència individual. Fa estranys a l'home, el seu propi cos, la naturalesa fora d'ell, la seva essència espiritual, la seva essència humana. És l'alienació anomenada Gattungsweren o ésser genèric.
4. Per últim, podem trobar l'alienació del treballador amb d'altres treballadors (treballador<=>altres treballadors): El capitalisme rebaixa la producció ja que una de les conseqüències que se'n deriven d'aquesta alienació és que no en té prou d'allunyar-se d'ell mateix i enfrontar-se amb el seu propi ésser, sinó que té la necessitat de barallar-se amb els altres. El que és vàlid respecte de la relació de l'home amb el seu treball, amb el producte de treball i amb si mateix, serveix també per la relació de l'home amb l'altre home i alhora amb el treball i el fruit de l'altre home.