FILOSOFIES HEL·LENÍSTIQUES

FILOSOFIES HEL·LENÍSTIQUES 

Compren des de l'aparició d'Alexandre el Gran (desprès de la mort d'Aristòtil) i la caiguda de l'Imperi Romà. Els ciutadans de Grècia vivien en ciutats-estat (polis) fins que Alexandre conquereix tot el territori grec, Macedònia... (900 anys aproximadament).

• Els Cínics: La paraula prové del grec i vol dir "gos" (els gossos d'Atenes). Proclamen que les convencions socials porten a l'individu al menyspreu dels pactes socials i això vol dir que ens allunya de la felicitat trobada a la vida senzilla. (Diògenes)
• Els Estoics: Proclamen una moral de resistència com a estil de vida. Mantenir la serenor davant les adversitats de la vida. Defensen una concepció determinista davant la vida. (El cristianisme adoptarà aquesta filosofia. (Sèneca, Marc Aureli). La felicitat redica en el destí de la vida.
• Els Epicuris: Creuen que el plaer ha de ser la base de la vida (Hedonisme=> Hedoné (Ηεδονε)= Plaer). L'objectiu de la vida són els plaers de l'ànima. Hem de saber controlar els plaers "Els millors plaers de la vida s'aconsegueixen gràcies a l'amistat".  (Epicur de Samos)
• El Cristianisme: L'ésser humà és una creació divina amb ànima racional. Tots som fills de Déu (som germans)=> germanor. Estem fets per superar aquesta vida corruptible i transcendir en la vida eterna. Hem de ser crítics contra els pecats.
• Renné Descartes: L'ésser humà és un ésser dual. Defensa l'existència de l'ànima per salvaguardar la llibertat humana. Si no hi hagués ànima, seríem una màquina.
• Immanuel Kant (il·lustració): Insisteix en l'autonomia moral de l'ésser humà (només estem obligats a fer allò que la nostra raó diu què cal fer de manera universal i necessària). Som un ésser lliure (voluntat pròpia), espiritual i racional (la raó). Raó+llibertat=Progrés.

Els autors de la sospita critiquen alguns ideals il·lustrats. Marx considera que som màquines; Nietzsche pensa que som ovelles seguint els ideals imposats per la il·lustració del segle XVIII. Freud descobreix que darrere la consciència hi ha un inconscient que ens impulsa a fer les coses. Ell dubta de la raó per dir que l'instint es el que ens guia. No ens condueix necessàriament a la llibertat sinó que esdevé una anomalia. Reprimim els nostres desitjos. Fàcilment esdevenim un ésser malaltís i neuròtic.

QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ? 

• Marx: deshumanitzat, mercaderia, cosificació, alienat. 
• Nietzsche: submís, esclau, "home de remat".
• Freud: reprimit, malalt, neuròtic.

UNA INTERPRETACIÓ CRÍTICA DE LA CULTURA (FREUD):

Cultura: progrés o repressió? Per a la majoria de filòsofs que han existit, és progrés. Per a Freud, en canvi, no ho és.
L'ésser humà, ha estat constantment en procés d'huminització.S'explica per una evolució biològica i cultural. L'evolució sociocultural s'ha posat de manifest. Ho està fent molt més ràpid que l'evolució biològica.Sense cultura, l'ésser humà seria un ésser indefens; un ésser desprotegit.La cultura és aquell coneixement que hem construït artificialment.
El progrés cultural ens ha permès ser més cultes i lliures però menys animals i primitius. Afirma que la cultura és un reflex de la repressió i de la sublimació (transformació) de les nostres energies inconscients.

TOTEM I TABÚ (FREUD): 

Intenta explicar l'origen dels valors culturals:

1. Totem=> Les tribus humanes giraven al voltant d'un referent; un pare gelós i violent, que es reservava per a ell mateix totes les femelles i liquidava els seus fills psíquicament o materialment.
2. Lluites de poder=> Creu que les tribus primitives van viure un desordre social, on els germans es disputaven el lloc del pare. El principi de realitat s'aplica i reprimeixen el mòbil principal del parricidi (la possessió de les femelles).
3. Pacte moral=> Els germans, cansats de les lluites i el despotisme del pare, el maten i decideixen posar fi al desig instintiu: cal reprimir el desig d'aconseguir totes les femelles. S'ha de reprimir l'animal totèmic. Acorden prohibir l'incest (tenir relacions sexuals amb familiars). Són immorals i estableixen el pacte de l'exogàmia (relacions sexuals fora de la família).