TEORIES FILOSÒFIQUES DE L'ESTAT

TEORIES FILOSÒFIQUES DE L'ESTAT

Teories Organicistes: L'estat és un organisme. L'estat ha de donar prioritat al bé comú per damunt del bé particular. Són teories que intenten justificar l'existència d'un estat amb teories ètiques. L'estat existeix perquè té un caràcter ètic. Qui governa ha de pensar en el progrés de tots i no en el progrés d'un grup social, només, o de si mateix. 

Plató diu que els governants han de perseguir un únic objectiu: procurar el bé i fer bons als ciutadans. Tots els governants que governen amb cobdícia,  són uns mals governants i no haurien de tenir el poder. Cada classe ha de complir la seva funció. Maquiavel, en canvi, trenca la tradició de les teories organicistes de l'estat. Diu que els governants no són ètics i governen pel bé comú de tots, sinó governen per a perpetuar-se en el poder: "El fi justifica els mitjans".

Teories Contractualistes: Són teories polítiques que intenten justificar el poder polític. L'estat és un contracte amb la societat. Els drets individuals són prioritaris als col·lectius.

• Thomas Hobbes => Absolutisme: En estat de naturalesa, l'estat de l'ésser humà és una vida miserable, plena de dificultats, curta on tothom té el mateix propòsit: dominar als altres. Segons Hobbes la naturalesa humana és malvada. És una guerra de tots entre tots. L'Estat neix com un ordre solucionador de la naturalesa; acaba amb aquesta maldat. L'individu perd tots els seus drets i el governant manté els privilegis. La llei ha de ser absoluta, irrevocable i ha de fer por perquè tots ens respectem i hi hagi un ordre. La política ideològica que es deriva de Hobbes, és l'absolutisme.
• John Locke => Liberalisme: Per a Locke, l'estat de naturalesa de l'ésser humà, viu en una comunitat solidària; s'organitza en comunitats solidàries. No és dolent i no té cap tendència a fer el mal ja que només vol sobreviure. Té drets naturals; és posseïdor de drets naturals. El contracte social es fa entre els individus i el governant però això suposa una renúncia només a legislar i castigar (poders judicial i executiu). La finalitat és protegir el dret a la propietat. L'ésser humà s'adona que dins d'una societat civil tindrà els seus drets naturals garantits i per tants es subordina a un estat que el governa. L'Estat es construeix a partir dels individus i no té cap altre objectiu que preservar la vida, la llibertat i la propietat. El governant és revocable. La política ideològica és el liberalisme:

1. Vida
2. Llibertat
3. Propietat
4. Pau
5. Rebel·lió política

• Jean Rousseau => Democràcia: Rousseau considera que l'ésser humà, quan viu en estat de naturalesa, els individus són bondadosos. S'han de respectar els drets naturals. Hi ha convivència pacífica però amb dificultats de subsistència. L'ésser humà és feliç però quan hi ha dificultats i ens ajuntem, les lleis ens fan viure en estat de maldat. El contracte social es fa entre individus i la comunitat tot i que suposa l'entrega de tots els nostres drets a la comunitat amb la finalitat de subsistència i la llibertat cívica. El contracte crea la "voluntat general" i en obeir-la, l'individu s'obeeix a si mateix. La ideologia que es deriva d'aquí és la democràcia i serà adoptada per Karl Marx.